lunes, 21 de noviembre de 2011

LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA

La meva història comença a Polònia, on vaig néixer. La meva mare em va posar el nom més comú  que havia: Joanna. Vaig ser un nadó molt ´´bo´´: m´ho menjava tot, dormia tota la nit.
..
La meva infància ha segut feliç, em porta molt bons records. Un dels meus millors records de la meva infantesa són les vacances a la casa de la meva àvia. Ella tenia una casa gran amb jardí i un hort. Anava a la casa seva amb la meva germana en el període de vacances. L´ àvia ens deixava molta llibertat, cosa que ens agradava molt perquè normalment la meva mare era molt estricta i ens prohibia fer moltes coses. Llavors quasi tot el dia fèiem el que volíem: menjar les fruites directament de l´arbre, embrutar-nos sense escoltar la meva mare díent-nos que no ens podíem embrutar, etc...

De tant en tant ´´ ajudàvem ´´ a la meva tia a rentar-li el seu cotxe amb una mànega. Això era genial perquè sempre al final acabàvem regant-nos unes a les altres.

Però tot va canviar en la pubertat... Vaig tenir els problemes típics d´aquesta etapa: males notes, tenia la personalitat canviant, estava molt desorientada,....

Per sort, vaig sortir endavant d´ aquesta etapa. Vaig acabar els meus estudis i vaig decidir anar a Holanda com au-pair per estudiar anglès. Va ser un any molt feliç i vaig gaudir  molt.

Aquesta experiència em va agradar molt,  llavors vaig decidir repetir-ho i vaig anar a Espanya per aprendre castellà. Durant la meva estànça hi  vaig conèixer al que ara és meu marit i ens vam casar. Tenim dues filles meravelloses i ara som molt feliços. 

QUE LI PASSA A ......MADUIXA?


Era un día molt calorós. Un d´ aquests dies que m´agraden tant..Vam ser quatre penjant d´ una planta.

La meva vida és molt divertida, gaudeixo molt de poder-me gronxar i  prendre sol.

Però un dia es va acabar tot...Al meu costat va aparèixer un ésser humà. Es va quedar una estona mirant-nos a les  quatre i de sobte em va agafar de la planta.

Em va ficar en un cistell i em vaig adonar que el món es movia. Després de no gaire temps em va ficar en un altre cistell més gros, però que ja no es movia. Tot era soroll: molta gent parlant de forma animada i distreta... estava en un mercat!

No va passar gaire estona quan la gran mà del meu propietari em va agafar, junt amb altres de les meves germanetes, i em va ficar en una bossa de plàstic, que va passar ràpidament a la petita mà d´una nena molt bonica.

No vaig durar molt a la bossa. Potser realment sóc tan bonica com crec, perquè la nena em va agafar la primera...Ja no recordo més del que em va passar, només que ara estic flotant en un estrany mar!

TEXT NARRATIU CAPUTXETA VERMELLA

EL TEXT NARRATIU:
És important planificar primer allò que escriurem. Per tal de planificar o extreure el fil conductor de la història, podem utilitzar les següents preguntes:
-       Què?, Qui?, Com?, On?, Quan?, Per què?.
A partir del plantejament d’aquestes preguntes, podrem extreure allò que passa, els protagonistes, com succeeix la història, on es realitzen les accions, el temps o moment en que es realitza allò explicat, i el perquè dels fets. A continuació posarem un exemple, i realitzarem així un text narratiu:
-       Què? à Un bosc amb colors de tardor.
-       Qui? à La Caputxeta vermella.
-       Com? à Solemnement.
-       On? à A l’escola López Vicuña.
-       Quan? à Fa 4 dies.
-       Per què? à Perquè ho necessiten.



Títol de la història:

La visita a l’escola.

La Caputxeta vermella va arribar inesperadament fa 4 dies a l’escola López Vicuña on va explicar als nens com és un bosc amb colors de la tardor, perquè els nens necessiten conèixer l’entorn en el que viu la Caputxeta vermella, la natura.

La Caputxeta vermella viu en una caseta molt petita de fusta, enmig d’un bosc on ja ha arribat la tardor. Els arbres es comencen a despullar i les seves fulles són marrons, vermelles i grogues. El terra del bosc n’està ple.
Fa quatre dies va veure que no podia seguir el caminet de flors que arriba a casa de la seva àvia, ja que aquestes han desaparegut, la tardor les ha fet marxar.

Aleshores va decidir seguir el caminet de fulles seques, aquelles que havien caigut dels arbres durant la tardor, i que arriben al López Vicuña. La Caputxeta va pensar que ja que hi havia arribat, podia explicar als nens el canvi que es produeix al bosc de l’estiu a la tardor.
Els nens de l’escola no coneixien tant la natura com ella i quan aquesta va arribar, la van rebre molt entusiasmats. Ella va aparèixer solemnement com a representant del bosc, i va explicar als nens i nenes totes les seves experiències viscudes.

Finalment els nens i nenes van aprendre molt, van estar molt agraïts de la visita de la Caputxeta vermella i també de conèixer-la.

TEXT NARRATIU

Narra una historia, fets reals, experiència .

Característiques del text narratiu:
  • ·         Plantejament presentació de fets,
  • ·         Plantejament nus (punt culminant de l´historia),
  • ·         Desenllaç,
  • ·         Temps cronologicament,
  • ·         Histories paral. Leles,
  • ·         Personatges
  • ·         Personatges plans i rodons

Narrador:
  • ·         Personatge pot ser protagonista (1a persona),
  • ·         Intern dins de la estructura narrativa
  • ·         Narrador de fora de obra, que explica tot el que passa (3persona),
  • ·         Narrador omniscient (sap tot el que passa).

Les preguntes s´ha de fer abans d´escriure: Que?, Qui?, Com?, On?, Quan?, Perquè?.

domingo, 30 de octubre de 2011

LES NOVES TECNOLOGIES SUSTITUIRAN LA MESTRA?


Com tots sabem, les noves tecnologies permeten assolir coneixements de forma directa, sense l´ estricta necessitat  que una persona concreta ens ensenyi els seus coneixements. Estem pensant, per suposat, en internet.  Podem trobar tota mena d´informació a la web  per tots els nivells de coneixement: inicial, intermedi i avançat. A més, el coneixement és immediat, i no costa gaire trobar la informació  del nostre interès.

Però tot això també suposa, al meu entendre, greus inconvenients en la formació pedagògica. En primer lloc, la gran quantitat de informació que pots trobar és, en si mateix, un important inconvenient: és molt difícil diferenciar què és important i què no ho és. També és difícil treure profit de les recerques al trobar opinions i coneixements  contradictoris entre ells.

Crec que les noves tecnologies són un ajut, però no és una substitució del model tradicional de transmetre coneixements. El mestre et dóna una interacció que no pots trobar a la web; això permet la discussió, element  essencial en l´assoliment de coneixement; i tot això sense parlar  que, a nivell afectiu, és el mestre el que transmet una passió i vocació impossible de trobar en els escrits de la web.

 Per últim, la presència del mestre és motivadora: és ell qui dirigeix l´assoliment de coneixement, i això permet avançar-hi. En el cas d escola bressol és per mi impensable no tenir la mestra físicament.

ÉS CONVENIENT QUE ELS NENS COMENCIN L´ESCOLA BRESSOL ABANS DELS 4 MESOS?


La realitat d´avui és que la mare té només 4 meses de baixa maternal. Sovint no té al seu voltant les persones de confiança (familiars, cangurs) amb qui deixar els nens.

Jo, personalment, crec que no és convenient deixar als nens menors de quatre mesos a l´escola bressol. Per a  un nadó tant petit el més important és tenir el contacte físic amb la mare, però si la mare s´ha d´incorporar al món laboral, crec que és millor deixar al nadó amb un cangur de confiança.

Un altre inconvenient és que l´escola bressol suposa una despesa econòmica important.

D´altra banda també tenen moltissimes més possibilitats de conagiar-se malalties.

En definitiva, crec que és un inconvenient, sobretot,  per haver-te de separar tan aviat del teu fill.                    L´experiència de les persones en aquesta situació m´ha demonstrat que és així.  

ELS GRAFFITIS SÓN ARTS?

En la meva opinió, els graffitis mai pot ser considerats un art, i no perquè la qualitat d´alguns graffitis no sigui    l´ adient, sinó perquè és un mitjà d´expressió sempre associat a la denominada contracultura.

La contracultura és un model de trencament, de protesta l´ estat de la situació, de provocació vers el caràcter inmóbil de la societat.
El graffiti, com exponent d´aquest moviment contracultural, es contraposa, així, amb el que majoritàriament es denomina art.

No pot ser d´altra forma, perquè el graffiti neix com a expressió dels que no tenen veu ni vot a la societat: joves sense present i amb un futur dubtós. No és una manifestació de la creativitat humana, per pura recreació del sentits, sino una poderosa manifestació de protesta, de repulsa  del que està establert.

I és que el graffiti no busca emocionar, elevar l´esperit, transportar-nos cap un món idíl·lic, sinó que el graffiti és un cop de puny a la nostra conciència, un despertar a una realitat que no volem veure. És una protesta. És per això que el Codi Penal espanyol contempla un tipus més o menys específic  pels “grafiteros”,  on es castiga expressament el “deslluïment de bens mobles o inmobles”.

Sigui com sigui, el dia en què el graffiti es consideri com art el seu esperit  haurà mort.