domingo, 30 de octubre de 2011

LES NOVES TECNOLOGIES SUSTITUIRAN LA MESTRA?


Com tots sabem, les noves tecnologies permeten assolir coneixements de forma directa, sense l´ estricta necessitat  que una persona concreta ens ensenyi els seus coneixements. Estem pensant, per suposat, en internet.  Podem trobar tota mena d´informació a la web  per tots els nivells de coneixement: inicial, intermedi i avançat. A més, el coneixement és immediat, i no costa gaire trobar la informació  del nostre interès.

Però tot això també suposa, al meu entendre, greus inconvenients en la formació pedagògica. En primer lloc, la gran quantitat de informació que pots trobar és, en si mateix, un important inconvenient: és molt difícil diferenciar què és important i què no ho és. També és difícil treure profit de les recerques al trobar opinions i coneixements  contradictoris entre ells.

Crec que les noves tecnologies són un ajut, però no és una substitució del model tradicional de transmetre coneixements. El mestre et dóna una interacció que no pots trobar a la web; això permet la discussió, element  essencial en l´assoliment de coneixement; i tot això sense parlar  que, a nivell afectiu, és el mestre el que transmet una passió i vocació impossible de trobar en els escrits de la web.

 Per últim, la presència del mestre és motivadora: és ell qui dirigeix l´assoliment de coneixement, i això permet avançar-hi. En el cas d escola bressol és per mi impensable no tenir la mestra físicament.

ÉS CONVENIENT QUE ELS NENS COMENCIN L´ESCOLA BRESSOL ABANS DELS 4 MESOS?


La realitat d´avui és que la mare té només 4 meses de baixa maternal. Sovint no té al seu voltant les persones de confiança (familiars, cangurs) amb qui deixar els nens.

Jo, personalment, crec que no és convenient deixar als nens menors de quatre mesos a l´escola bressol. Per a  un nadó tant petit el més important és tenir el contacte físic amb la mare, però si la mare s´ha d´incorporar al món laboral, crec que és millor deixar al nadó amb un cangur de confiança.

Un altre inconvenient és que l´escola bressol suposa una despesa econòmica important.

D´altra banda també tenen moltissimes més possibilitats de conagiar-se malalties.

En definitiva, crec que és un inconvenient, sobretot,  per haver-te de separar tan aviat del teu fill.                    L´experiència de les persones en aquesta situació m´ha demonstrat que és així.  

ELS GRAFFITIS SÓN ARTS?

En la meva opinió, els graffitis mai pot ser considerats un art, i no perquè la qualitat d´alguns graffitis no sigui    l´ adient, sinó perquè és un mitjà d´expressió sempre associat a la denominada contracultura.

La contracultura és un model de trencament, de protesta l´ estat de la situació, de provocació vers el caràcter inmóbil de la societat.
El graffiti, com exponent d´aquest moviment contracultural, es contraposa, així, amb el que majoritàriament es denomina art.

No pot ser d´altra forma, perquè el graffiti neix com a expressió dels que no tenen veu ni vot a la societat: joves sense present i amb un futur dubtós. No és una manifestació de la creativitat humana, per pura recreació del sentits, sino una poderosa manifestació de protesta, de repulsa  del que està establert.

I és que el graffiti no busca emocionar, elevar l´esperit, transportar-nos cap un món idíl·lic, sinó que el graffiti és un cop de puny a la nostra conciència, un despertar a una realitat que no volem veure. És una protesta. És per això que el Codi Penal espanyol contempla un tipus més o menys específic  pels “grafiteros”,  on es castiga expressament el “deslluïment de bens mobles o inmobles”.

Sigui com sigui, el dia en què el graffiti es consideri com art el seu esperit  haurà mort.

TEXT ARGUMENTATIU

ARGUMENTAR és intentar a convençer l´altre d´una idea. Se ha de donar exemples, raons i justificar-lo.
Conté:
Tèma: alló de que és parla
Tesi:   alló que s´ha de defensar (l´opinió de l´emissor).
Arguments: exemples, motius, raons, etc.....
El text argumentatiu conté com a minim 4 paràgrafs.: l´introducció, argument 1, argument 2 i finalment la conclusió.

QUESTIONARI DE L´ARTICLE ´´10 CLAVES PARA CONVERTIRSE EN UN ORADOR 10´´

1.      Per què és important saber escoltar per comunicar-se?
Una de les claus d´un bon orador és saber escoltar. Això permet tenir empatía que ajuda a conèixer al públic i escollir la millor forma de transmetre el missatge.

2.      Per què cal tenir ´´ la ment en silenci´´?
´´La ment en silenci´´ facilita entendre sense prejudicis el punt de vista de l´interlocutor.

3.      Quina importancia té el fet de pensar  per ser un bon orador?
Com habitualment la paraula precedeix al pensament és molt fácil equivocar-se. Aquesta situación passa, si no és pensa i prepara el discurs.

4.      Que vol dir que s´ha d´adaptar el missatge al públic i al context?
Adaptar el missatge al públic i al context vol dir que s´ha d´escollir la manera adequada per a la persona a la que es dirigeix i el context en què es fa.

5.      Són necessàries l´autenticitat i l´honestedat en la comunicación? Per qué?
Sense l´honestedat i l´autenticitat en la comunicación no es pot ser un bon orador. La gent no creurà en el que diu l´orador si ell mateix no s´ho creu.

6.      Com podem mantener l´atenció del públic?
Fer preguntes i involucrar l´audiència manté l´atenció del públic.

7.       Què és l´empatia? Com s´aconsegueix?
L´empatia és posar-se en el lloc d l´altre.
Les regles per potenciar l´empatia són les següents:
-          Escoltar i entendre les motivacions dels que t´envollten,
-          Pensar en com poden afectar les teves decicions en la gent que t´envolta,
-          Compartir els propis sentimenst amb els altres.

8.       Quin paper juguen la veu i el cos en l´acte de la comunicación? Per què?
La veu és un vehicle per arribar als altres.Es manté l´atenció del públic gràcies a la vocalizació, entonació, força, i sabent jugar amb el ritme, els silencis i pauses.

9.      Pel que fa a l´apartat ´´10 frases célebres´´, treballeu en parelles i trieu una de les deu frases que hi ha sobre la comunicación. Comenteu per què l´heu triada.
Una de les frases que m´agrada és ´´ sempre hi ha temps per deixar anar les paraules, però no per retiral-les´´.
Vol dir que hem de ser prudents a l´hora de parlar. Aquesta frase pot servir en tots els aspectos de la nostra vida.


      


EXPOSICIÓ SOBRE POLÒNIA





               Polònia és una República Democràtica multipartidista. És un dels països europeus més grans: té 312.000 Km2 i la població és de 38 milions de persones. Els colors de la bandera són blanc i vermell i la capital és Varsòvia.
                Els països veïns són: Alemanya, República Txeca, Eslovàquia, Ucraïna, Belorússia, Lituània i Rússia.
                Els personatges més emblemàtics són: Mikolaj Kopernik, Maria Curie-Sklodowska, Fryderyk Chopin, Lech Walesa, Karol Wojtyla.
                Fa 1500 anys que Polònia apareix com Estat. La nostra situació geopolítica sempre ens ha complicat molt el desenvolupament del país.
                En 1975 Polònia va ser dividida entre Rússia, Prússia i l´Imperi Austro-hongarès. Polònia va desaparèixer del mapa com Estat, però sempre hem lluitat per la nostra independència. Finalment ho hem aconseguit en 1918, després de quasi 120 anys!
                Desafortunadament, la nostra llibertat va desaparèixer en 1939 quan va començar la II Guerra Mundial. Polònia va ser atacada, per una banda pels nazis, i per l´altre pels soviètics. Quan va acabar la guerra, els soviètics van imposar-nos el règim comunista, que mai ha sigut acceptat pel poble polonès.
                En 1980 el sindicat “Solidarnosc” liderat per Lech Walesa va començar la fi del comunisme a l´Europa del centre i de l´est.
                Des de 2004 Polònia forma part de la Unió Europea.

POR DE PARLAR EN PÚBLIC

MOTIUS:                                                    
  • -          Tothom et mira
  • -          Ser vigilada
  • -          Ser jutjada
  • -          Timidesa
  • -          Dificultats d´expressió
  • -          INSEGURITAT.


POSSIBLES SOLUCIONS:
  • -          Parlar en públic; practicar
  • -          Eins per guanyar seguretat
  • -          Preparar molt bé l´exposició
  • -          CONFIAR EN UN MATEIX


La conclusió de aquesta clase és que per no tenir por en parlar en públic hem de ser segurs de nosaltres mateixos.

Jo tinc un poc de por de parlar en públic però depèn del tipus de públic. Gran públic em da més por que petit. També si conec bé la gent a qui parlo.

DESCRIPCIÓ DEL COLOR GRIS


 

DESCRIPCIÓ DEL COLOR GRIS


El color gris es una de les poques paraules que serveix per transmetre un munt de realitats, sentiments, emocions i estats, tant de positius com negatius.
És cert que, de primeres, el color gris suggereix apatia, melancolia, fredor... però el seu ús a la nostra societat es molt més ampli: en primer lloc, tal color és representatiu del fet incontestable de que no hi ha veritats absolutes, que tot es discutible, i que tal cosa o altre depenen de l´ull amb que es miri.
També el gris, si bé no sinònim, sí és expressió visual de elegància,  d´una mena d´austeritat amb estil, contraposada a les estridències que marquen altres colors, como serien el groc, el vermell o el blau. El color gris és un color de la gent tímida, de qui no vol cridar l´atenció.
En mi opinió és un color molt elegant que mai passa de moda. És un color neutral, es combina molt bé amb altres colors.
I, com no, el color gris també transmet passat, època pretèrita, una influència del cinema? Al fil d´això, em ve al cap tractament majestuós que va fer Steven Spielberg del gris i el vermell a la pel·lícula La llista Schindler, per transmetre el drama de la mort de una nena al geto de Varsovia.
Però el gris, contradictòriament, també és modern, seductor, glamurós... no pocs anuncis actuals són filmats en gris (el que tradicionalment coneixem com blanc i negre), transmeten la idea de que el gris és tot menys un color avorrit.
 El gris no és, ni molt menys, un simple color; és l´expressió visual de un munt de simbolismes, curiosament tant positius com negatius, de la nostra realitat. De fet, una poderosa idea que transmet és la indefinició, essent tal característica, potser, el tret que millor el defineix.


Aquest text m´ha costat molt, molt de escriure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


sábado, 29 de octubre de 2011

DESCRIPCIÓ DE LA MEVA COMPANYA


Vaig a descriure  la meva companya Violeta Punsola.
És una noia de mitjana estatura amb cabells de color castany fins a la base del coll. Porta ulleres.
No la conec encara però em sembla una noia intel.ligent, seriosa i de confiança.
Com jo no sé suficient català, ella sempre s´ofereix a ajudar-me.
Una de les virtuts que m´ha dit és que és respectuosa. L´altra virtud és que és responsable.
Ella diu que un dels seus defectes és ser tímida , però a mi em sembla que això no és realment un defecte greu. És més, jo crec que aquest tipus de caràcter és molt proper al d´una persona educada i respectuosa, que mai vol destacar ni menysprear als altres.
Un altre defecte seu que m´ha dit és que és tossuda.
El seu somni és ser professora de nens i acabar la carrera de piano. Això em sembla que ho aconseguirà tal com és.

domingo, 16 de octubre de 2011

TEXT ANGOIXA



Quan tenia divuit anys  vam anar  tota l´escola a fer pràctiques  amb el tren.
Hi havia molta gent esperant a l´andana. El tren va arribar i la gent va començar a pujar. De sobte, el tren va posar-se en marxa quan encara la gent estava pujant!
Jo vaig intentar  pujar al tren quan estava en marxa. De sobte, vaig caure  entre l´ andada i el tren. Llavors un amic meu que estava al meu darrera em va agafar i em va llançar cap l´andana. En aquest moment  jo estava amb la meva amiga i el seu pare i ells van haver-me de portar a la següent parada per poder arribar a temps d´agafar el tren. Vam haver de córrer molt amb el seu cotxe i vaig passar molta angoixa pensant que arribaria tard  a l´estació i que tota la meva clase se n´aniria sense mi.

jueves, 13 de octubre de 2011

EL TEXT DESCRIPTIU

Competències comunicatives de l’educador
Joanna i Violeta
El text descriptiu
3-10-11
Definció:
El text descriptiu mostra amb paraules una realitat concreta, és a dir, ens informa com són els objectes, llocs, ambients, persones, etc. I ens diu les seves característiques o les seves qualitats entre altres. Normalment trobem la descripció forma part d’altres textos, com el text narratiu o el text explicatiu.
A més de trobar la descripció en la llengua literària, també la podem trobar en aspectes quotidians.

Estructura
L’estructura es divideix en el tema i l’expansió. El tema és l’element que volem desciure i a partir d’aquí fem una definició. En canvi, l’expansió està constituïda per l’enumeració selectiva, que consisteix en l’enumeració d’elements que diferencien l’objecte d’altres coses, i l’enumeració exhaustiva que es basa en l’enumeració de tots els elements que necessitem.
Segons el discurs, organitzem la descripció de diferent manera:ascedent o descendent, d’esquerra a dreta, etc

Punts de vista
·         descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu.
·         descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.