LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA

La meva història comença a Polònia, on vaig néixer. La meva mare em va posar el nom més comú  que havia: Joanna. Vaig ser un nadó molt ´´bo´´: m´ho menjava tot, dormia tota la nit.

..

La meva infància ha segut feliç, em porta molt bons records. Un dels meus millors records de la meva infantesa són les vacances a la casa de la meva àvia. Ella tenia una casa gran amb jardí i un hort. Anava a la casa seva amb la meva germana en el període de vacances. L´ àvia ens deixava molta llibertat, cosa que ens agradava molt perquè normalment la meva mare era molt estricta i ens prohibia fer moltes coses. Llavors quasi tot el dia fèiem el que volíem: menjar les fruites directament de l´arbre, embrutar-nos sense escoltar la meva mare díent-nos que no ens podíem embrutar, etc...

De tant en tant ´´ ajudàvem ´´ a la meva tia a rentar-li el seu cotxe amb una mànega. Això era genial perquè sempre al final acabàvem regant-nos unes a les altres.

Però tot va canviar en la pubertat... Vaig tenir els problemes típics d´aquesta etapa: males notes, tenia la personalitat canviant, estava molt desorientada,....

Per sort, vaig sortir endavant d´ aquesta etapa. Vaig acabar els meus estudis i vaig decidir anar a Holanda com au-pair per estudiar anglès. Va ser un any molt feliç i vaig gaudir  molt.

Aquesta experiència em va agradar molt,  llavors vaig decidir repetir-ho i vaig anar a Espanya per aprendre castellà. Durant la meva estànça hi  vaig conèixer al que ara és meu marit i ens vam casar. Tenim dues filles meravelloses i ara som molt feliços. 

QUE LI PASSA A ......MADUIXA?

Era un día molt calorós. Un d´ aquests dies que m´agraden tant..Vam ser quatre penjant d´ una planta.

La meva vida és molt divertida, gaudeixo molt de poder-me gronxar i  prendre sol.

Però un dia es va acabar tot...Al meu costat va aparèixer un ésser humà. Es va quedar una estona mirant-nos a les  quatre i de sobte em va agafar de la planta.

Em va ficar en un cistell i em vaig adonar que el món es movia. Després de no gaire temps em va ficar en un altre cistell més gros, però que ja no es movia. Tot era soroll: molta gent parlant de forma animada i distreta... estava en un mercat!

No va passar gaire estona quan la gran mà del meu propietari em va agafar, junt amb altres de les meves germanetes, i em va ficar en una bossa de plàstic, que va passar ràpidament a la petita mà d´una nena molt bonica.

No vaig durar molt a la bossa. Potser realment sóc tan bonica com crec, perquè la nena em va agafar la primera...Ja no recordo més del que em va passar, només que ara estic flotant en un estrany mar!

TEXT NARRATIU CAPUTXETA VERMELLA

EL TEXT NARRATIU:

És important planificar primer allò que escriurem. Per tal de planificar o extreure el fil conductor de la història, podem utilitzar les següents preguntes:

-       Què?, Qui?, Com?, On?, Quan?, Per què?.

A partir del plantejament d’aquestes preguntes, podrem extreure allò que passa, els protagonistes, com succeeix la història, on es realitzen les accions, el temps o moment en que es realitza allò explicat, i el perquè dels fets. A continuació posarem un exemple, i realitzarem així un text narratiu:

-       Què? à Un bosc amb colors de tardor.

-       Qui? à La Caputxeta vermella.

-       Com? à Solemnement.

-       On? à A l’escola López Vicuña.

-       Quan? à Fa 4 dies.

-       Per què? à Perquè ho necessiten.

Títol de la història:

La visita a l’escola.

La Caputxeta vermella va arribar inesperadament fa 4 dies a l’escola López Vicuña on va explicar als nens com és un bosc amb colors de la tardor, perquè els nens necessiten conèixer l’entorn en el que viu la Caputxeta vermella, la natura.

La Caputxeta vermella viu en una caseta molt petita de fusta, enmig d’un bosc on ja ha arribat la tardor. Els arbres es comencen a despullar i les seves fulles són marrons, vermelles i grogues. El terra del bosc n’està ple.

Fa quatre dies va veure que no podia seguir el caminet de flors que arriba a casa de la seva àvia, ja que aquestes han desaparegut, la tardor les ha fet marxar.

Aleshores va decidir seguir el caminet de fulles seques, aquelles que havien caigut dels arbres durant la tardor, i que arriben al López Vicuña. La Caputxeta va pensar que ja que hi havia arribat, podia explicar als nens el canvi que es produeix al bosc de l’estiu a la tardor.

Els nens de l’escola no coneixien tant la natura com ella i quan aquesta va arribar, la van rebre molt entusiasmats. Ella va aparèixer solemnement com a representant del bosc, i va explicar als nens i nenes totes les seves experiències viscudes.

Finalment els nens i nenes van aprendre molt, van estar molt agraïts de la visita de la Caputxeta vermella i també de conèixer-la.

TEXT NARRATIU

Narra una historia, fets reals, experiència .

Característiques del text narratiu:

• ·         Plantejament presentació de fets,
• ·         Plantejament nus (punt culminant de l´historia),
• ·         Desenllaç,
• ·         Temps cronologicament,
• ·         Histories paral. Leles,
• ·         Personatges
• ·         Personatges plans i rodons

Narrador:

• ·         Personatge pot ser protagonista (1a persona),
• ·         Intern dins de la estructura narrativa
• ·         Narrador de fora de obra, que explica tot el que passa (3persona),
• ·         Narrador omniscient (sap tot el que passa).

Les preguntes s´ha de fer abans d´escriure: Que?, Qui?, Com?, On?, Quan?, Perquè?.

LES NOVES TECNOLOGIES SUSTITUIRAN LA MESTRA?

Com tots sabem, les noves tecnologies permeten assolir coneixements de forma directa, sense l´ estricta necessitat  que una persona concreta ens ensenyi els seus coneixements. Estem pensant, per suposat, en internet.  Podem trobar tota mena d´informació a la web  per tots els nivells de coneixement: inicial, intermedi i avançat. A més, el coneixement és immediat, i no costa gaire trobar la informació  del nostre interès.

Però tot això també suposa, al meu entendre, greus inconvenients en la formació pedagògica. En primer lloc, la gran quantitat de informació que pots trobar és, en si mateix, un important inconvenient: és molt difícil diferenciar què és important i què no ho és. També és difícil treure profit de les recerques al trobar opinions i coneixements  contradictoris entre ells.

Crec que les noves tecnologies són un ajut, però no és una substitució del model tradicional de transmetre coneixements. El mestre et dóna una interacció que no pots trobar a la web; això permet la discussió, element  essencial en l´assoliment de coneixement; i tot això sense parlar  que, a nivell afectiu, és el mestre el que transmet una passió i vocació impossible de trobar en els escrits de la web.

 Per últim, la presència del mestre és motivadora: és ell qui dirigeix l´assoliment de coneixement, i això permet avançar-hi. En el cas d escola bressol és per mi impensable no tenir la mestra físicament.

ÉS CONVENIENT QUE ELS NENS COMENCIN L´ESCOLA BRESSOL ABANS DELS 4 MESOS?

La realitat d´avui és que la mare té només 4 meses de baixa maternal. Sovint no té al seu voltant les persones de confiança (familiars, cangurs) amb qui deixar els nens.

Jo, personalment, crec que no és convenient deixar als nens menors de quatre mesos a l´escola bressol. Per a  un nadó tant petit el més important és tenir el contacte físic amb la mare, però si la mare s´ha d´incorporar al món laboral, crec que és millor deixar al nadó amb un cangur de confiança.

Un altre inconvenient és que l´escola bressol suposa una despesa econòmica important.

D´altra banda també tenen moltissimes més possibilitats de conagiar-se malalties.

En definitiva, crec que és un inconvenient, sobretot,  per haver-te de separar tan aviat del teu fill.                    L´experiència de les persones en aquesta situació m´ha demonstrat que és així.  

ELS GRAFFITIS SÓN ARTS?

En la meva opinió, els graffitis mai pot ser considerats un art, i no perquè la qualitat d´alguns graffitis no sigui    l´ adient, sinó perquè és un mitjà d´expressió sempre associat a la denominada contracultura.

La contracultura és un model de trencament, de protesta l´ estat de la situació, de provocació vers el caràcter inmóbil de la societat.

El graffiti, com exponent d´aquest moviment contracultural, es contraposa, així, amb el que majoritàriament es denomina art.

No pot ser d´altra forma, perquè el graffiti neix com a expressió dels que no tenen veu ni vot a la societat: joves sense present i amb un futur dubtós. No és una manifestació de la creativitat humana, per pura recreació del sentits, sino una poderosa manifestació de protesta, de repulsa  del que està establert.

I és que el graffiti no busca emocionar, elevar l´esperit, transportar-nos cap un món idíl·lic, sinó que el graffiti és un cop de puny a la nostra conciència, un despertar a una realitat que no volem veure. És una protesta. És per això que el Codi Penal espanyol contempla un tipus més o menys específic  pels “grafiteros”,  on es castiga expressament el “deslluïment de bens mobles o inmobles”.

Sigui com sigui, el dia en què el graffiti es consideri com art el seu esperit  haurà mort.

TEXT ARGUMENTATIU

ARGUMENTAR és intentar a convençer l´altre d´una idea. Se ha de donar exemples, raons i justificar-lo.
Conté:
Tèma: alló de que és parla
Tesi:   alló que s´ha de defensar (l´opinió de l´emissor).
Arguments: exemples, motius, raons, etc.....
El text argumentatiu conté com a minim 4 paràgrafs.: l´introducció, argument 1, argument 2 i finalment la conclusió.

QUESTIONARI DE L´ARTICLE ´´10 CLAVES PARA CONVERTIRSE EN UN ORADOR 10´´

1.      Per què és important saber escoltar per comunicar-se?

Una de les claus d´un bon orador és saber escoltar. Això permet tenir empatía que ajuda a conèixer al públic i escollir la millor forma de transmetre el missatge.

2.      Per què cal tenir ´´ la ment en silenci´´?

´´La ment en silenci´´ facilita entendre sense prejudicis el punt de vista de l´interlocutor.

3.      Quina importancia té el fet de pensar  per ser un bon orador?

Com habitualment la paraula precedeix al pensament és molt fácil equivocar-se. Aquesta situación passa, si no és pensa i prepara el discurs.

4.      Que vol dir que s´ha d´adaptar el missatge al públic i al context?

Adaptar el missatge al públic i al context vol dir que s´ha d´escollir la manera adequada per a la persona a la que es dirigeix i el context en què es fa.

5.      Són necessàries l´autenticitat i l´honestedat en la comunicación? Per qué?

Sense l´honestedat i l´autenticitat en la comunicación no es pot ser un bon orador. La gent no creurà en el que diu l´orador si ell mateix no s´ho creu.

6.      Com podem mantener l´atenció del públic?

Fer preguntes i involucrar l´audiència manté l´atenció del públic.

7.       Què és l´empatia? Com s´aconsegueix?

L´empatia és posar-se en el lloc d l´altre.

Les regles per potenciar l´empatia són les següents:

-          Escoltar i entendre les motivacions dels que t´envollten,

-          Pensar en com poden afectar les teves decicions en la gent que t´envolta,

-          Compartir els propis sentimenst amb els altres.

8.       Quin paper juguen la veu i el cos en l´acte de la comunicación? Per què?

La veu és un vehicle per arribar als altres.Es manté l´atenció del públic gràcies a la vocalizació, entonació, força, i sabent jugar amb el ritme, els silencis i pauses.

9.      Pel que fa a l´apartat ´´10 frases célebres´´, treballeu en parelles i trieu una de les deu frases que hi ha sobre la comunicación. Comenteu per què l´heu triada.

Una de les frases que m´agrada és ´´ sempre hi ha temps per deixar anar les paraules, però no per retiral-les´´.

Vol dir que hem de ser prudents a l´hora de parlar. Aquesta frase pot servir en tots els aspectos de la nostra vida.

      

EXPOSICIÓ SOBRE POLÒNIA

               Polònia és una República Democràtica multipartidista. És un dels països europeus més grans: té 312.000 Km2 i la població és de 38 milions de persones. Els colors de la bandera són blanc i vermell i la capital és Varsòvia.

                Els països veïns són: Alemanya, República Txeca, Eslovàquia, Ucraïna, Belorússia, Lituània i Rússia.

                Els personatges més emblemàtics són: Mikolaj Kopernik, Maria Curie-Sklodowska, Fryderyk Chopin, Lech Walesa, Karol Wojtyla.

                Fa 1500 anys que Polònia apareix com Estat. La nostra situació geopolítica sempre ens ha complicat molt el desenvolupament del país.

                En 1975 Polònia va ser dividida entre Rússia, Prússia i l´Imperi Austro-hongarès. Polònia va desaparèixer del mapa com Estat, però sempre hem lluitat per la nostra independència. Finalment ho hem aconseguit en 1918, després de quasi 120 anys!

                Desafortunadament, la nostra llibertat va desaparèixer en 1939 quan va començar la II Guerra Mundial. Polònia va ser atacada, per una banda pels nazis, i per l´altre pels soviètics. Quan va acabar la guerra, els soviètics van imposar-nos el règim comunista, que mai ha sigut acceptat pel poble polonès.

                En 1980 el sindicat “Solidarnosc” liderat per Lech Walesa va començar la fi del comunisme a l´Europa del centre i de l´est.

                Des de 2004 Polònia forma part de la Unió Europea.

POR DE PARLAR EN PÚBLIC

MOTIUS:                                                    

• -          Tothom et mira
• -          Ser vigilada
• -          Ser jutjada
• -          Timidesa
• -          Dificultats d´expressió
• -          INSEGURITAT.

POSSIBLES SOLUCIONS:

• -          Parlar en públic; practicar
• -          Eins per guanyar seguretat
• -          Preparar molt bé l´exposició
• -          CONFIAR EN UN MATEIX

La conclusió de aquesta clase és que per no tenir por en parlar en públic hem de ser segurs de nosaltres mateixos.

Jo tinc un poc de por de parlar en públic però depèn del tipus de públic. Gran públic em da més por que petit. També si conec bé la gent a qui parlo.

DESCRIPCIÓ DEL COLOR GRIS

 

DESCRIPCIÓ DEL COLOR GRIS

El color gris es una de les poques paraules que serveix per transmetre un munt de realitats, sentiments, emocions i estats, tant de positius com negatius.

És cert que, de primeres, el color gris suggereix apatia, melancolia, fredor... però el seu ús a la nostra societat es molt més ampli: en primer lloc, tal color és representatiu del fet incontestable de que no hi ha veritats absolutes, que tot es discutible, i que tal cosa o altre depenen de l´ull amb que es miri.

També el gris, si bé no sinònim, sí és expressió visual de elegància,  d´una mena d´austeritat amb estil, contraposada a les estridències que marquen altres colors, como serien el groc, el vermell o el blau. El color gris és un color de la gent tímida, de qui no vol cridar l´atenció.

En mi opinió és un color molt elegant que mai passa de moda. És un color neutral, es combina molt bé amb altres colors.

I, com no, el color gris també transmet passat, època pretèrita, una influència del cinema? Al fil d´això, em ve al cap tractament majestuós que va fer Steven Spielberg del gris i el vermell a la pel·lícula La llista Schindler, per transmetre el drama de la mort de una nena al geto de Varsovia.

Però el gris, contradictòriament, també és modern, seductor, glamurós... no pocs anuncis actuals són filmats en gris (el que tradicionalment coneixem com blanc i negre), transmeten la idea de que el gris és tot menys un color avorrit.

 El gris no és, ni molt menys, un simple color; és l´expressió visual de un munt de simbolismes, curiosament tant positius com negatius, de la nostra realitat. De fet, una poderosa idea que transmet és la indefinició, essent tal característica, potser, el tret que millor el defineix.


Aquest text m´ha costat molt, molt de escriure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

DESCRIPCIÓ DE LA MEVA COMPANYA

Vaig a descriure  la meva companya Violeta Punsola.

És una noia de mitjana estatura amb cabells de color castany fins a la base del coll. Porta ulleres.

No la conec encara però em sembla una noia intel.ligent, seriosa i de confiança.
Com jo no sé suficient català, ella sempre s´ofereix a ajudar-me.
Una de les virtuts que m´ha dit és que és respectuosa. L´altra virtud és que és responsable.
Ella diu que un dels seus defectes és ser tímida , però a mi em sembla que això no és realment un defecte greu. És més, jo crec que aquest tipus de caràcter és molt proper al d´una persona educada i respectuosa, que mai vol destacar ni menysprear als altres.
Un altre defecte seu que m´ha dit és que és tossuda.
El seu somni és ser professora de nens i acabar la carrera de piano. Això em sembla que ho aconseguirà tal com és.

TEXT ANGOIXA

Quan tenia divuit anys  vam anar  tota l´escola a fer pràctiques  amb el tren.

Hi havia molta gent esperant a l´andana. El tren va arribar i la gent va començar a pujar. De sobte, el tren va posar-se en marxa quan encara la gent estava pujant!

Jo vaig intentar  pujar al tren quan estava en marxa. De sobte, vaig caure  entre l´ andada i el tren. Llavors un amic meu que estava al meu darrera em va agafar i em va llançar cap l´andana. En aquest moment  jo estava amb la meva amiga i el seu pare i ells van haver-me de portar a la següent parada per poder arribar a temps d´agafar el tren. Vam haver de córrer molt amb el seu cotxe i vaig passar molta angoixa pensant que arribaria tard  a l´estació i que tota la meva clase se n´aniria sense mi.

EL TEXT DESCRIPTIU

Competències comunicatives de l’educador

Joanna i Violeta

El text descriptiu

3-10-11

Definció:

El text descriptiu mostra amb paraules una realitat concreta, és a dir, ens informa com són els objectes, llocs, ambients, persones, etc. I ens diu les seves característiques o les seves qualitats entre altres. Normalment trobem la descripció forma part d’altres textos, com el text narratiu o el text explicatiu.

A més de trobar la descripció en la llengua literària, també la podem trobar en aspectes quotidians.

Estructura

L’estructura es divideix en el tema i l’expansió. El tema és l’element que volem desciure i a partir d’aquí fem una definició. En canvi, l’expansió està constituïda per l’enumeració selectiva, que consisteix en l’enumeració d’elements que diferencien l’objecte d’altres coses, i l’enumeració exhaustiva que es basa en l’enumeració de tots els elements que necessitem.

Segons el discurs, organitzem la descripció de diferent manera:ascedent o descendent, d’esquerra a dreta, etc

Punts de vista

·         descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu.

·         descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.